Colección Recuerdos: IES Pau Casesnoves. Curso 2005-2006. 1º bachillerato. Lengua catalana. L'Auca de Ramon Llull

Durante el curso 2005-2006, hice el primer año de bachillerato. En la asignatura de Lengua catalana, nos entregaron diferentes recursos didácticos, además de realizar muchos trabajos, tales como redacciones, comentarios de texto, etc. Algunos trabajos eran tediosos, aunque teóricamente pensados para practicar y aprender, pero había algunos realmente divertidos. Por ejemplo, nos entregaron la Auca d’Ausiàs March (1397-1459) Gran poeta, cavaller, de la lírica el primer y L’Auca de Ramon Llull, Mallorquí universal i filòsof genial. Una auca es una forma de explicar una historia mediante viñetas, es decir, imágenes con un texto explicativo en cada una. En estas viñetas se cuenta una historia, con un texto explicativo que suele estar numerado. Es una forma divertida de contar y enseñar una historia, por lo general real, aunque también de forma ficticia. A continuación, se facilita el texto del auca sobre la historia de Ramon Llull.

1. Va a ser a palma, gran ciutat, on ens va néixer el beat.
2. Eren temps de reconquestes del rei Jaume. Quines gestes!
3. Va ser patge i senescal, i a la cort feia el jornal.
4. Trobador expert, de bandera, era un jove calavera.
5. Per espòs i per company va tenir-lo na Picany.
6. Fins que un dia d’imprevist se li va presentar Crist,
7. que el cridava a conversió, i ell va dir-li «Per què no?»
8. A Saint Jaume pelegrina amb bordó, sarró i petxina.
9. I també a Rocamador. Quins camins els del Senyor!
10. Aprèn àrab d’un esclau i abandona el seu catau.
11. Llull s’enfila a Puig de Randa i elabora propaganda
12. del seu Art, nou i pregon, amb què vol canviar el món,
13. que l’Islam té atenallat, i ell se sap il·luminat.
14. Va i escriu amb profusió: «Llibre de contemplació»,
15. «L’ordre de cavalleria», «Llibre de Santa Maria»
16. o aquell «Llibre del gentil» i «Doctrina pueril»,
17. i la novel·la «Blanquerna», que a més d’un ens enlluerna,
18. perquè és monjo, bisbe, abat i sant pare reformat,
19. que de vell deixa el papat i ens escriu «D’Amic e Amat».
20. Quin heroi! Que tolerant! Blanquerna era Superman!
21. Fèlix obre les parpelles al «Llibre de meravelles».
22. Veu al «Llibre de les bèsties» que el poder porta molèsties.
23. Per difondre la seva Art Llull fa escola a Miramar
24. d’uns intrèpids missioners, poliglots com els primers.
25. Del diàleg defensor, té fe cega en la raó.
26. Va a París, a la Sorbona on l’escolten una estona.
27. Parla amb reis, parla amb el Papa i d’en Llull ningú s’escapa.
28. Al pobre home deixen sol i ell, tossut, aixeca el vol
29. cap a terra de missions, malgrat dubtes i tensions.
30. Se’n va a Tunis a convèncer adversaris de creença.
31. I hi provoca un desgavell! Per poc no hi deixa la pell.
32. Torna a Nàpols i ara aquí s’entrevista amb Celestí,
33. aquell papa que abdicà com Blanquerna, l’ermità.
34. Per tenir més influència escriu «Arbre de la ciència»
35. i «Arbre de Filosofia», que a Felip el Bell envia.
36. Quan n’havia fet setanta va anar a Armènia i Terra Santa.
37. Desvalgut, el rodamón, ens escriu «Cant de Ramon»
38. i el bell plany «Lo desconhort» on debat la seva mort.
39. Mil tres-cents set, un bon dia pren la mar cap a Bugia.
40. Fins que al nostre filosop ens l’expulsen altre cop.
41. Torna a Europa i, a Vauvert, sembla que l’han descobert.
42. Li fan una miscel·lània que es diu «Vida coetània».
43. A Viena, al Delfinat, un concili han convocat.
44. Un cop més, amb confiança, Ramon Llull allí s’atança.
45. I els fa anar tots de capoll, no per res li diuen foll.
46. Torna a casa decebut, però no es dóna per vençut.
47. I altre cop a Tunis va. Mal ferit d’allí tornà.
48. Llull, lo foll o gegantesc, avui dorm a Sant Francesc.