En los centros educativos se utilizan materiales didácticos de abundantes estilos. Cuando hice el primer año de bachillerato, en el curso 2005-2006, en la asignatura de Lengua catalana, nos entregaron la Auca d’Ausiàs March (1397-1459) Gran poeta, cavaller, de la lírica el primer. Una auca es una forma de explicar una historia mediante viñetas con un texto explicativo en cada una. Las viñetas son imágenes de la historia que se cuenta. El texto explicativo suele estar numerado. Es una forma divertida de enseñar. Es muy didáctico e ilustrativo. A continuación, se facilita el texto del auca que nos entregaron.
- Segons sembla és a Gandia que Ausiàs nasqué un bon dia.
- Potser sí o potser no diuen a Beniarjó.
- Nebot i fill de poeta seguirà, fidel, la veta.
- I és que amb uns parents així no tenia altre camí.
- Per l’espasa i el destrer ja me l’armen cavaller.
- I comença l’aventura militar amb l’armadura.
- Al servei del rei Alfons que per tot busca raons.
- Contra Còrsega i Sardenya els esforços seus empenya.
- Al bell mig d’aquest incordi coneix Jordi de Sant Jordi.
- Febrer, ploma vigatana, i el marquès de Santillana.
- Deixa Nàpols, i a Gandia ve a cercar la poesia.
- L’agraït rei d’Aragó li atorgà Baniarjó.
- D’on m’han dit, i no ho dic jo, que el que no és lladre és cabró.
- l’alqueria de Vernissa, on s’adormen en la missa
- i també la de Pardines on hi ha belles fadrines.
- Aquests anys de joventut a més d’un deixa banyut.
- Amb els morors de Gandia té conflictes nit i dia.
- És el falconer del rei, a qui presta el seu servei.
- Que sovint ve de cacera a València, a l’Albufera.
- Ja madur, cap als quaranta, una dona me l’encanta.
- I al dit li posa l’anell. És Isabel Martorell.
- La germana d’en Janot que va escriure aquell llibrot
- del famós Tirant Lo Blanc, cavaller valent i franc.
- Mes, pobreta, la Isabel aviat se li’n va al cel.
- Ausiàs, tossut, hi torna i ara es casa amb Joana Escorna.
- Mes tampoc va tenir sort; pots llegir-ho a Cants de mort.
- Se’ns en va a viure a València on hi ha gent amb eloqüència,
- que aprecia son cantar, com Bernat de Fenollar
- o Roís, Moreno i Roig que amb l’Espill ja feia el boig.
- I és que més que floralesca, eren gent d’oliva i gresca,
- com contrasta l’Ausiàs, el nostre home és tot un cas.
- Ell se sent, Oh foll amor! Cor ferit amb fletxa d’or.
- Lluny dels tòpics no fingeix i és sincer amb ell mateix.
- Tot cercant la inspiració en el més profund del jo,
- ens relata amb el seu cant el neguit, viu i angoixant
- de la carn i el pensament per equilibrar la ment.
- Cants d’amor són el recull on explica aquest embull.
- És patètic, obsessiu, torturat i introspectiu.
- En Cant espiritual es lamenta del seu mal.
- Se sent sol, foll i abatut i es consola en l’Absolut.
- Era l’any cinquanta-nou quan els versos digué prou.
- A València, a Sant Tomàs, que va veure el seu traspàs.
- I mireu com són les coses: no té fills de les esposes
- sinó dels amors espars; en total cinc fills bastards.
- A qui deixa en testament els seus versos. Quin present!
- Són escrits en català d’aquells segles, i això fa
- de la musa valenciana un lligam que ens agermana
- els del nord amb els del sud, ho diga o no l’Estatut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario