Colección Recuerdos: IES Pau Casesnoves. El calaix ANUARI CURS 2006-07

En el curso 2003-04, cursé el primer año del ciclo de FP de grado medio de Técnico en Equipos electrónicos de consumo, donde tuve como tutor a Andreu Mora. Al año siguiente, cursé el segundo año de dicho ciclo de FP. Después de un periodo de trabajo, decidí continuar estudiando y empezar un ciclo de informática de grado superior, pero para ello necesitaba el título de bachillerato o superar la prueba de acceso que había en aquella época, que constaba de varios exámenes, correspondiente a diferentes materias: Castellano, Catalán, Inglés y dos específicas, que serían Matemáticas e Informática. Para prepararme para dicha prueba de acceso, hice el primer año de bachillerato, en el curso 2006-07. En aquella ocasión, también pude hacerme con el ANUARI CURS 2006-07, un anuario efectuado gracias a la colaboración de la revista del centro IES Pau Casesnoves: El calaix. En las primeras páginas, se puede leer lo siguiente:

“Un altre curs que aviat s’acabarà. La repetició d’una frase curta que, per a aquells que ja portem uns anys dins de l’escola, ja té un lleu regust de repetició. Una primera impressió et fa pensar en la rutina de les coses, tot i que cada any és prou diferent del precedent i, ben segur, del que serán els cursos vinents.

Tots hem pensat alguna vegada en el pas del temps i de quina manera la nostra vida segueix un itinerari o un altre, tot canviant en funció d’algunes grans decisions que prenem i events que ens afecten. Què i on estudiar, quines relacions fem, quina feina voldria fer…

Passat, present i futur formen una part d’una xarxa que canvia en funció de què passa a cada momento, com molt bé han suggerit de manera visual a una de les sèries de televisió més interessants de la temporada. Per als estudiants, aquesta xarxa (no la de la sèrie, la real, és clar) està plena d’opcions: s’esté el futur: esperem que molt llarg i ple de satisfaccions. Per a altres persones de la nostra comunitat escolar amb més edat, com pares, alguns dels professors i altre personal de l’escola, el camí recorregut ja és més llarg i el fragment de vida pasada està ple de fets, idees i experiències que poden compartir amb els altres.

Amb independencia de la nostra edat i experiència, però, tots nosaltres vivim en un temps marcat per la nostra pertinença a aquesta comunitat escolar. Potser d’aquí a uns anys, el que per als estudiants encara sembla una eternitat, i per als més grans un lapse de temps ben breu, deixareu de comptar el temps d’aquesta manera. Tot dependrà d’allí on treballeu, de la manera en que organitzeu la vostra vida i la vostra feina. Però aquells que continueu dins del món de l’ensenyament d’una manera o altra, el vostre dia i el vostre any estarà definit encara per cursos, trimestres, i l’horari.

Els nostres records queden emmarcats no tant pels anys cronològics, sinó per les parelles d’anys que delimiten el curs escolar. “Te’n recordes? Sí, això va ser quan érem a segon, no?”

I comptam el temps a curt termini amb un rellotge que no és ben bé el de les dotze hores i les manetes, sinó el de la campana i del final de cada sessió: cinc minuts abans de les nou, quan manquen vint per les onze, la una i cinc… Quan hom pensa en una persona pendent del temps, vé al cap el clixé de l’executiu amb el móvil a una mà i la vista posada en el rellotge, però potser tots nosaltres n’estam més pendents encara! Més d’una es dóna la satisfacció de posar el rellotge dins d’un calaix durant les vacances per desintoxicar-se de tantes jornades d’estar-ne pendent minut a minut.

Aquest nou anuari d’El Calaix, com no, enregistra un any de les nostres vides, amb aquestes especials unitats de temps. El curs 2006-2007 ens ha endinsat dins la segona meitat de la primera década del segle XXI. Són molts els canvis que haurem de veure i viure i molta, també, la responsabilitat que tindrem, amb les persones que estimem, amb el país on vivim i de mantener viva la nostra llengua i cultura. Molta sort a tots i totes en aquest llarg recorregut, però abans que res, us desitgem molt succés en els resultats del curs i un feliç estiu.”

Durante este año de curso, en primero de bachillerato, tuve un grupo de compañeros, de los que casualmente había una prima lejana y un amigo de la familia. Nuestra tutora fue Maria Bover, que nos dio la asignatura de Catalán. A lo largo del curso, fui aprendiendo lo necesario para aprobar la prueba de acceso. Ahora bien, ya que estaba en el curso, asistí a las demás asignaturas y las aprobé, con una nota media de 7 entre todas las asignaturas. No fue una alta nota, pero tampoco necesitaba más, pues no tenía intención de hacer el segundo año de bachillerato. Me animaron a seguir, varios miembros del equipo educativo, pero al final hice lo que quería hacer: superé la prueba de acceso y accedí al año siguiente, curso 2007-08, al FP de grado superior de Administración de sistemas informáticos, en el mismo centro.