Colección Recuerdos: IES Pau Casesnoves. El calaix Any V Núm 10

Por casualidades de la vida, a pesar de que no quería hacer bachillerato, al final, en el curso 2006-2007, cursé 1º de bachillerato en el IES Pau Casesnoves. En aquel momento, necesitaba superar la prueba de acceso para acceder al ciclo de FP de grado superior de informática. Así pues, en vez de ir a una escuela de adultos, que era de pago, me apunté a 1º de bachillerato con la máxima edad permitida en el momento de hacer la matrícula: 21 años. Por suerte, como recuerdos para la posteridad, pude hacerme con varias revistas del instituto, una revista que en aquel momento ya iba por el número 8 y siendo su quinto año. Yo pude hacerme con varias de estas revistas, desde el número 8 a la 11. La revista se llama El calaix, concretamente la del Any V Núm. 10, fue distribuida a final de curso, en junio de 2007. Esta revista está distribuida en varias secciones o artículos. Desde la editorial, se hace una introducción. A continuación, diferentes artículos referentes a actividades escolares que se hicieron aquel año, como viajes o la inauguración de las nuevas pistas de deportes del centro educativo. Se habla de drogas, anorexia y bulimia, toros, danza oriental, medio ambiente, skateboarding, papiroflexia, famosos (Ronaldinho y Nirvana), entre otros. De esta revista, el apartado más interesante es el de papiroflexia, que en tres páginas se informa de la historia del origami y se ilustran algunos ejemplos. Está muy bien redactado y con curiosidades interesantes. Otra sección, muy bien escrita, por alumnas de 4º de ESO, es la de Toros, sección que se incluye a continuación:

“Segurament hagis escoltat que la festa dels toros és un art, que és una gran tradició i que està molt bé que es segueixi mantenint. Però no és cap art, sinó una tortura que no hauríem de mantener com a costum o tradició.

La majoria de persones pensen que el torero és una persona molt valenta en enfrontar-se amb un animal tan corpulent, fort i bonic com és el toro. Però volem comunicar alguns dels moments de dolor, sofriment i desconcert que passa el bou abans de sortir a la plaça, per poder ser torejat.

El toro, vint-i-quatre hores abans d’entrar a l’arena ha estat sotmès a un tancament a les fosques, perquè en el moment que surti, amb la llum, els crits, etc. se sentí aterrit i tracti de fugir.

També tallen les banyes, li pengen sacs d’arena al coll, li copegen els testicles i ronyons i li provoquen diarrea en posar-li sulfats a l’aigua que beuen. Tot això és amb el fi que arribi debilitat a la sorra. Per un altre lloc, abans de sortir, al bou li unten greix als ulls. Si el torero percep que envesteix amb molta energía ordena al picador que faci el seu treball: consisteix a clavar-li una llança que va dessagnant el toro i li destrossa molts de músculs, vasos sanguinis i nervis.

Tot això perquè el torero pugui oferir l’expressió artística que, se suposa, ha de tenir aquest espectacle.

Les banderetes asseguren que l’hemorràgia segueixi, ja que els ganxos de metall es mouen dins de la ferida amb cada moviment del toro. La pèrdua de sang i les ferides en l’espina dorsal impedeixen que l’animal aixequi el cap de manera normal. I en aquest moment és quan el torero pot apropar-se.

Quan el toro assoleix aquest estat llastimós, el matador entra a l’arena, en una celebració de bravura i masclisme, a enfrontar-se a un toro exhaust, moribund i confós.

A l’hora de matar, si el toro si mor d’una estocada al cor, “Haurà tengut sort”, però no és com es pensa, sinó que l’espasa travessa els pulmons i el diafragma, i a vegades també una artèria major, i d’aquí l’hemorràgia que s’aprecia del nas i de la boca i que provoca, així, que el toro mori ofegat amb la seva propia sang.

Finalment, després de destrossar-li les vèrtebres, el toro perd el control del cos (del cap cap a baix), però és completament conscient del dolor, l’horror i de com és arrossegat fora de l’arena.

REFLEXIONA… NO siguis indiferent al seu dolor. No siguis participant d’aquests esdeveniments, no és humà presenciar-los. Només els psicòpates disfruten de tant de dolor i assassinat. Renuncia-hi!!! Aquesta és una tradició que NO ha de continuar més.”